Naixen més de deu mil meduses en menys d’un any a l’Oceanogràfic
- La preferida pel públic, l’Ortiga del Pacífic, ha augmentat deu vegades la seua grandària
- Les meduses han experimentat un creixement i reproducció extraordinaris gràcies al tractament que reben i la seua alimentació
La mostra de Meduses de l’Oceanogràfic es va obrir al públic el passat mes d’abril i per ella ja ha passat més d’un milió de persones. En 16 tancs es van repartir els quasi mil exemplars que van arribar en el mes de desembre de l’any passat. Setze espècies d’individus més grans, més xicotets, més urticants o menys perillosos… que procedien de tot arreu. La curiositat despertada a tot el món, en xicotets i majors, ha fet que se sobrepasse el nombre d’un milió de visites.
Mentrestant, el cicle de la vida ha seguit i d’una manera sorprenent i espectacular, atès que han nascut en les instal·lacions de l’Oceanográfic més de 15.000 des que es troben a València i algunes d’elles, com la bella Ortiga del Pacífic (Chrysaora fuscescens) ha crescut enormement, de manera que els nou exemplars que es poden veure en l’edifici d’accés de l’Oceanogràfic , han passat de mesurar vuit centímetres de diàmetre de campana i 10 centímetres de llarg al febrer de 2017, moment de la seua arribada, a 30 centímetres de diàmetre de campana i 1,20 metres de llarg.
L’Ortiga del Pacífic, la més favorita entre el públic, s’alimenta de zooplacton – nauplio de artemia- gelatina, meduses vives i plàncton congelat i el fet que s’haja instal·lat en un tanc de grans dimensions i gràcies a la cura dels especialistes i a la seua gran capacitat d’adaptació han fet que aconseguisca unes dimensions tals, amb les quals, possiblement, s’hagen convertit en les més grans que existeixen en un mitjà controlat.
Davant l’èxit conservacionista i el gran interès del públic, el **Oceanogràfic ha incorporat onze exemplars d’Ortiga del Pacífic que prompte estaran a la vista del públic.
Ortiga Pacífic Gran
Una proliferació extraordinària i complexa
Les favorables circumstàncies – instal·lacions i cuidadors- en les quals es troben les meduses han fet que en menys d’un any s’hagen reproduït més de deu mil individus en els seus diferents processos de reproducció.
“Aquesta proliferació, amb aquesta extraordinària quantitat, en totes les espècies no és normal. Tenim un protocol molt bé establit per a l’estrobilació – el procés de divisió dels pòlips que dóna lloc a les èfires- que seguim correctament. Aqueix protocol parteix, en alguna mesura, de l’experiència d’altres aquaris, però en la seua majoria ha sigut desenvolupat per nosaltres”, afirma el biòleg Miguel Candela .
El cicle reproductiu
El cicle reproductiu de la medusa és complex. Després de la còpula es produeix l’alliberament dels gàmetes que, després de la fecundació, donen lloc a una larva, que genera un pòlip que es reprodueix asexualment per a donar lloc a més pòlips, i, quan canvien les condicions del mitjà aquests pòlips, originen desenes de **éfiras, que són les xicotetes meduses.
En el cas de la pelagia, la medusa més coneguda en el Mediterrani per les seues picades als banyistes de les platges, no té fase pòlip . Les meduses adultes alliberen ous que a l’eclosionar produeixen directament les èfires. El procés, segons els experts, és molt complicat i només en casos explicats s’han aconseguit que es desenvolupen fins a la fase d’adults, que en l’Oceanogràfic són uns 30 individus, la qual cosa està considerat com un èxit.
Les meduses que han anat reproduint-se en les instal·lacions de l’Oceanogràfic ha sigut utilitzades en part per a l’exhibició, com és el cas de l’Aurelia aurita, que es troba en els cilindres de l’edifici d’accés, en part per a l’alimentació d’unes altres i, també, s’han destinat a altres aquaris.
