Solraig clapejat
El solraig clapejat (Carcharias taurus) és un dels pocs taurons que, per a mantindre la seua flotabilitat, agafa glopades d’aire que acumula a l’estómac perquè actue com a de flotador.
On trobar-los?
Al tanc més gran de l'aquari, el d'Oceans, que té 7 milions de litres d'aigua.
Generalitats
El solraig clapejat es caracteritza per tindre un cos fusiforme (afilat i hidrodinàmic), pel musell relativament punxegut, i pel color marró-grisenc del seu cos i blanc del seu ventre.
A vegades pot presentar taques marró-vermelloses per tot el seu cos, cosa que denota certa joventut. Aquestes taques desapareixen amb l'edat.
Aquest tauró sempre nada amb la boca semioberta, així podem veure les seues poderoses mandíbules poblades per tres files de dents cadascuna.
A quines zones habiten?
Es distribueixen per tots els mars relativament càlids del planeta, excepte en la costa est de l'oceà Pacífic. Habiten zones properes al litoral, de fons sorrencs o coral·lins, a una profunditat mitjana de 60 metres.
Què mengen?
Una gran varietat de peix (arengs, corbines, anxoves, pagres, lluços, anguiles, llises, rèmores, etc.…), calamars, crancs, llagostes i fins i tot altres taurons de xicoteta grandària.
Com és la seua reproducció?
La còpula en taurons és curiosa a la vegada que agressiva. El mascle sedueix a la femella mossegant la vora de les seues aletes pectorals. En contra del que es puga pensar, aquestes “afectuoses mossegades” poden deixar profundes cicatrius en la femella, malgrat ser un fort estímul per a augmentar la seua receptivitat.
Després de donar a llum, les femelles descansaran un any, temps durant el qual no s’aparellaran.
Sabies què?
Els taurons bou es troben catalogats com a espècie vulnerable per la Unió Mundial de la Naturalesa (UICN).